Identitat Digital del Vi · IDV
El que un vi és, dit per qui el fa.
Manifest
El vi s'ha de beure i sentir abans que explicar.
Però de vegades volem saber alguna cosa més. D'on ve. Què hi ha darrere d'una anyada. Què va voler expressar qui el va crear.
I no sempre tenim un sommelier al costat per explicar-nos-ho.
Podem buscar a Internet. Fer una fotografia de l'etiqueta. Preguntar a una intel·ligència artificial. Però, enmig del soroll, entre milers de respostes, opinions i descripcions, hi ha un risc: perdre la veritable identitat del vi.
Perquè amb l'etiqueta no n'hi ha prou. Perquè el cambrer canvia. Perquè el distribuïdor simplifica. Perquè la informació es fragmenta. I part de la història es perd abans d'arribar a la copa.
Quan això passa, el vi perd una cosa essencial: el seu context.
La terra on va néixer. L'anyada que el defineix. La manera com va ser elaborat. La filosofia del celler. El paisatge que l'envolta. La intenció de qui el va crear.
SommelierLab neix per preservar aquesta connexió.
No per substituir el sommelier. No per dir-te què has de sentir. No per reduir el vi a una fitxa.
Sinó perquè, quan vulguis saber-ne més, el mateix vi pugui parlar-te d'ell mateix.
Des de l'ampolla. Des d'una carta. Des del web. Des d'una intel·ligència artificial.
La veu del celler, l'origen, l'anyada, el procés, el perfil sensorial i la història, units a la identitat de cada vi.
La història del vi pot viatjar amb ell.
Més enllà del restaurant. Més enllà de la botiga. Més enllà de l'ampolla.
Perquè un vi no és només el que conté.
També és tot el que revela.
SommelierLab — La identitat digital del vi.
El vi pot viatjar. La seva identitat també.
La Identitat Digital del Vi neix perquè la informació autèntica d'un vi no depengui d'on es trobi, de qui el serveixi o de qui en parli.
La definició
La Identitat Digital del Vi (IDV) és el que un vi és, dit per qui el fa. La identitat és del celler, però SommelierLab la publica estructurada i optimitzada, per a persones i per a màquines —cercadors, IAs i bots—, amb la seva veu genuïna i en una adreça pròpia.
Les capes
La IDV no és una fitxa ni un únic contingut. És una identitat digital que reuneix el que el vi és, la veu del seu celler, la seva relació amb cada ampolla i les experiències que es construeixen al seu voltant.
01
El vi, signat
La IDV recull el que defineix el vi: el nom i el tipus; el seu origen, tingui o no denominació: la zona, la vinya, el sòl i el clima de cada any, el que anomenem el seu terroir; les varietats i l'anyada; com es va elaborar i criar; les notes de tast i el perfil sensorial; el relat i la curiositat; la informació legal; la fitxa tècnica, i els premis i certificats que ha rebut. Se signa tant el relat com cada dada, perquè cap no pugui canviar sense que es noti.
La informació que constitueix la identitat del vi queda signada pel celler mitjançant una clau que li pertany. Qualsevol persona o sistema pot comprovar aquesta signatura i verificar que la declaració prové d'aquell celler i que les dades signades no han estat alterades.
02
La veu del celler
La IDV no només conté informació. També pot parlar.
Explica el vi en l'idioma de qui pregunta i amb el to que el celler tria.
Pot transmetre allò que difícilment cap en una fitxa: per què una anyada va rebre aquell nom, què va passar a la vinya, una decisió presa durant l'elaboració o una història que el sommelier del celler explica com a anècdota.
Un web mostra el que el celler publica. La IDV permet que el celler també expliqui el que sap, quan algú ho pregunta.
03
Una identitat que pot canviar sense perdre el seu origen
La IDV pot evolucionar.
Quan canvia una dada que forma part de la identitat signada, la versió anterior deixa de representar la versió actual fins que el celler torna a signar la nova.
Altres elements de l'experiència —com un maridatge, una traducció, un àudio o determinats aspectes visuals— es poden actualitzar sense alterar la identitat signada del vi.
La identitat pot evolucionar. El seu origen continua sent verificable.
04
L'ampolla, amb nom propi
Quan el celler ho decideix per a una tirada, la identitat es pot estendre fins a cada ampolla.
Cada unitat porta el seu propi codi i deixa de ser una ampolla anònima dins d'una sèrie: «Ampolla 37 de 500».
Qui l'escaneja hi troba la identitat del vi i, a més, la seva ampolla: el seu número, la seva comprovació i el record a la seva col·lecció al mòbil.
05
Saber on acaba cada ampolla
Quan hi ha ampolles identificades individualment, el celler pot saber, de manera agregada, en quins llocs s'estan llegint. No qui les llegeix.
És una informació que avui resulta difícil d'obtenir per a un celler que exporta: pot saber a quin importador va vendre, però no necessàriament on acaben les seves ampolles.
La IDV pot convertir aquest últim tram en un senyal útil per al celler.
06
Comprovar una ampolla
La identificació individual també permet comprovar la relació entre una ampolla i la tirada a la qual pertany.
Un importador, un sommelier, un col·leccionista o qui compra una ampolla en una subhasta pot comprovar des del mòbil si aquell codi correspon a una ampolla registrada pel celler i observar si hi ha lectures d'aquesta mateixa identitat en llocs diferents.
Això no certifica el contingut físic de l'ampolla. Un codi imprès es pot copiar. El que sí que es pot detectar és la coherència —o l'anomalia— del patró d'ús.
07
La relació amb qui se'l beu
La IDV no acaba en la informació.
Quan algú hi interactua, el vi es pot convertir en una experiència: la història explicada pel celler, en l'idioma de qui pregunta i amb veu; un sommelier virtual que explica aquell vi; un racó al mòbil, gratuït, on el vi i el seu record es queden.
I el celler pot rebre, sempre de manera agregada i respectant la privacitat, què interessa, què es pregunta i com es percep el seu vi.
08
Una adreça, moltes portes
Cada IDV té una adreça pròpia i persistent a internet.
Els codis de l'ampolla —el legal i el de l'experiència— són portes d'accés per a qui té l'ampolla a la mà. Però la identitat no depèn del codi.
La mateixa IDV es pot obrir des d'un web, un cercador o un assistent d'intel·ligència artificial, sense escanejar res.
No prometem què dirà una IA. Li donem una font oficial perquè no l'hagi d'endevinar.
L'ampolla és una porta. El web és una altra. La IA en pot ser una altra. La identitat és la mateixa.
El que la IDV no és
- No substitueix l'etiqueta legal. La informació obligatòria forma part de la identitat del vi, però té la seva pròpia porta: el codi legal de l'ampolla, que la mostra sola, neta i separada de l'experiència, com exigeix la normativa europea. La IDV la inclou i va més enllà.
- No és una ressenya ni una puntuació. L'escriu i la signa el celler. Els premis i les puntuacions que el vi ha rebut de guies, crítics o concursos en poden formar part, sempre amb qui els va atorgar i quan: és el celler qui declara haver-los rebut. Les valoracions dels consumidors no formen mai part de la identitat oficial.
- No és un NFT ni una cadena de blocs. La IDV no necessita convertir el vi en un actiu digital ni dependre d'una cadena de blocs. És una identitat verificable mitjançant signatures criptogràfiques i estàndards oberts, de manera que qualsevol pugui comprovar qui ha signat una declaració sense demanar permís a SommelierLab.
- No és el Passaport Digital de Producte europeu. El Passaport Digital de Producte respon a un altre marc normatiu i a una altra finalitat: neix del reglament europeu d'ecodisseny, que deixa fora els aliments; el vi ho és. La IDV és una altra capa: el que el vi és, explicat i signat pel seu celler, i la relació que estableix amb qui se'l beu. Si en el futur apareixen noves obligacions digitals per al vi, un celler que ja disposi d'una IDV tindrà les seves dades estructurades, organitzades i signades sobre una base preparada per evolucionar.
- No garanteix què hi ha a dins. La IDV certifica qui declara què. Res més. I res menys.
Qui comprova i qui emet
Comprovar, qualsevol. Emetre, ara per ara, SommelierLab.
La IDV separa dues funcions que no s'han de confondre: emetre una declaració i comprovar-ne la signatura.
- Comprovar: qualsevol, sense demanar permís. Cada vi té una adreça pròpia a internet. La part pública de la clau criptogràfica de cada celler està publicada i el registre de signatures és obert. Qualsevol pot comprovar qui va signar una IDV, quina versió de les dades va ser signada i si aquella signatura continua sent vàlida, sense necessitar autorització de SommelierLab.
- Emetre: avui, SommelierLab, en nom de cada celler. Cada celler disposa de la seva pròpia clau de signatura. SommelierLab la custodia de manera xifrada i només la fa servir per signar la identitat que el celler ha aprovat. Si una clau es revoca, les signatures associades deixen de considerar-se vàlides. L'emissió pot estar gestionada avui per SommelierLab sense que això converteixi SommelierLab en el propietari de la identitat. La identitat pertany al celler. La signatura demostra que la declaració prové d'ell.
- Sense disfresses. Si SommelierLab signa una IDV en nom d'un celler perquè l'està ajudant a crear-la o gestionar-la, la pàgina pública ho indica expressament. No es presenta com una signatura directa del celler quan l'operació l'ha feta SommelierLab. La confiança també depèn de dir qui ha fet què.
Origen
Definició publicada per SommelierLab (Catalunya) el 16 de setembre de 2026. El text original en castellà és el que va signat, i la seva còpia queda arxivada a la Wayback Machine aquell mateix dia. Aquesta versió catalana n'és una traducció fidel.
Text original signat per SommelierLab el 6 d’octubre del 2026 · comprovar la signatura